Nova experiència d’usuari per al servei d’hospital de dia d’oncologia infantil de la Vall d´Hebron
Arquitectura » Plasencia Arquitectura
Fotografia » Adrià Goula
Disseny del nou Hospital de dia d’oncologia i hematologia infantil de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron (Barcelona). Un projecte global en el qual desenvolupem des del naming al disseny de l’experiència d’usuari en els diferents espais, passant pel disseny de la marca i el codi visual, el disseny del servei i la relació de l’usuari amb el seu entorn.
L’hospital de dia està dividit en tres entorns diferents, l’entorn natural, l’univers i el circuit de carreres, que al seu torn són els tres moments principals del servei que es presta: benvinguda i espera, consulta mèdica i tractament.
Repte
Havíem de construir un entorn còmode i amigable per a tres públics diferents: els malalts, els seus familiars i acompanyants i l’equip mèdic que treballa en el nou espai i que conviu diàriament en ell. El nou hospital de dia havia de ser un entorn que rebaixés el nivell d’estrès en tots ells per millorar el servei o la seva aproximació a ell.
També era important que, tenint en compte les característiques del pacient (nadons, nens i adolescents), trobéssim formes de relació diferents amb els espais ja que les personalitats, necessitats i percepcions de cada un d’ells són diferents i havíem de tenir-les totes presents.
Procés
Definim aquest nou espai com un Parc d’Atencions (un joc de paraules amb el “parc d’atraccions”, un entorn amable i del grat dels més joves i les atencions que en ell s’ofereixen). Aquest “Parc de Cures” és un lloc on els joves en tractament i les seves famílies reben tot tipus de cures: atenció mèdica, personal i emocional. El dividim en tres entorns: el natural (la sala d’espera dissenyada per als tres públics), l’univers (la zona de consultes mèdiques i despatxos) i el circuit de carreres (la zona de boxes de tractament). Amb aquest disseny generem un entorn amable per a tot el públic de l’hospital, amb la intenció de rebaixar la tensió que generen aquest tipus de malalties amb tractaments invasius.
En tot moment es va voler fer una intervenció no invasiva i de colors calmats per no saturar l’espai ni caure en l’error de només pensar en el nadó que necessita estímuls de color, ja que en l’espai conviuen molts públics diferents, els quals han de sentir igualment còmodes en ell. El públic principal és jove, però vam voler evitar un tractament infantil de l’espai.
Conclusió
Dins el disseny del servei s’han conceptualitzat i dissenyat diferents espais on generar complicitats entre familiars (taula / zona de co-work), zones de joc en l’escala dels pacients més joves (cabanes) i zones d’independència per als pacients adolescents. S’ha dissenyat un entorn de tracte amable per al pacient on fer més amena l’experiència per a unes persones en una situació delicada, on predominen els colors tranquils i la il·luminació indirecta i natural. Evitant, en tot moment, la infantilització del servei, tot i tenir en compte gran part d’aquest públic.
