Campanya i sistema de comunicació Orgull Barcelona 2025

L’Ajuntament de Barcelona ens va encarregar el desenvolupament de la campanya i el sistema de comunicació per a l’Orgull Barcelona 2025, amb l’objectiu de reforçar el compromís de la ciutat amb la diversitat, la llibertat i els drets de les persones LGBTIQA+. Tot i l’abast complet del projecte i el treball conceptual, visual i estratègic que en vam elaborar, la proposta finalment no va ser publicada ni implementada per l’Ajuntament.

El briefing partia de la idea base “la llibertat de ser” i tenia per objectiu explicar una Barcelona orgullosament diversa a través d’una representació diversa de persones del col·lectiu. Aquest punt de partida ens va fer pensar en una campanya que fugia d’estereotips per mostrar identitats reals des d’una mirada propera i empàtica.

Un dels pilars de la nostra proposta es basava en la idea de la recuperació de la memòria històrica del moviment. Per reforçar aquesta dimensió, treballem amb un recull de fotografies de la primera manifestació pels drets LGBTIQA+ a l’Estat espanyol, celebrada a la Rambla de Barcelona el 26 de juny de 1977. Aquestes imatges esdevenen un símbol de valentia, resistència i organització col·lectiva en un context de repressió, i sostenen el relat visual de la campanya. Apostem per aquest arxiu perquè expressa amb més força i legitimitat la lluita compartida i les volem alhora mesclar amb imatges de manifestacions més recents per contrastar la idea de que la lluita i la reivindicació segueix més vigent que mai.

El projecte també aprofundeix en la importància de la interseccionalitat, entesa com la necessitat de visibilitzar totes les capes d’opressió que travessen moltes persones LGBTIQA+. Aquest marc ens porta a reforçar el paper del llenguatge com a espai polític. La resignificació de paraules com “marica”, “bollo” o “travesti” —històricament utilitzades com a insults— esdevé una eina d’empoderament, d’autoafirmació i de reapropiació col·lectiva. Reivindicar aquestes paraules, i fer-ho des d’una posició conscient, equival a desactivar la violència simbòlica i a transformar l’estigma en orgull. Des d’aquest mateix esperit, incorporem la mirada de la descolonització del llenguatge, que defensa termes com “cuir” o “trolo” com a formes de resistència i com a resposta a hegemonies culturals que no representen totes les realitats del moviment. Aquesta capa addicional reforça la dimensió política, plural i global de la lluita.

D’aquest conjunt neix el concepte creatiu “Som i serem motiu d’orgull”, una declaració d’autoafirmació que apel·la al present i al futur i que converteix l’existència, la diversitat i la resistència en motius de celebració. Les declinacions del missatge permeten parlar tant de ciutat com d’identitats, des de les denominacions normatives fins als termes resignificats que el col·lectiu ha fet seus, tot reforçant un “nosaltres” ampli, plural i inclusiu.

El sistema visual es construeix a partir d’un llenguatge flexible i modular. Els degradats de color provenen de la New Progress Pride Flag i evolucionen cap a quatre degradats principals que, superposats, generen subtilment una “B” de Barcelona. L’arc integrat dins del gradient connecta amb la iconografia històrica del moviment i aporta dinamisme i direccionalitat al conjunt.

La tipografia i el tractament formal dels missatges evoquen els cartells de protesta, amb composicions dinàmiques i un ús expressiu del lettering manual que introdueix calidesa, personalitat i una representació més humana de la pluralitat del col·lectiu. Les fotografies, aplicades en blanc i negre i amb textura de semitons, mantenen un vincle directe amb la manifestació del 1977 i reforcen la continuïtat entre memòria i present.

El sistema gràfic es desplega en múltiples formats: cartells de gran format, banderoles, aplicacions específiques per barris i equipaments, i declinacions per identitats diverses. També es desenvolupen peces de marxandatge com els ventalls, pensats per acompanyar els actes i convertir el missatge en un element físic de celebració i pertinença.

Tot i que la campanya no va arribar a materialitzar-se, el projecte aspirava a ser una declaració pública del model de ciutat que volem defensar: una Barcelona que no només acull, sinó que es posiciona; una ciutat que reivindica la llibertat de ser com una urgència compartida i com un motiu d’orgull present i futur.